Cinquena pràctica de fonaments de la psicologia (GP4): Pel·licula "Freud, pasión secreta" (John Huston)

Argument

"Freud, passión secreta" se centra en cinc anys de la vida del seu protagonista, els quals van des del 1885 fins al 1890, quan la medicina tradicional es negava a abordar de cara la histèria i el creador de la psicoanàlisi començava a endinsar-se en els laberints metodològics de la hipnosi.

 Pràctica

Aquesta pràctica individual, consistia en triar un tema que ens agradés de la pel·licula i ampliar-lo.

El tema que jo he triat és la significació dels somnis, dels records reprimits, i la seva relació amb l'inconscient i els simptomes, que també patien les pacients amb histèria, per a S.Freüd.

Freüd a partir de J.Breuer va descobrir que entre la hipnosis i els pensaments no conscients de els pacients hi havia una conexió. Com Cecily  Koertner una noia que patia una gran crisi nerviosa desenvolupada després de la mort del seu pare. Cecily presentava molts símptomes diferents, estava semi paralítica, s'havia quedat cega, patia moltes pors aparentment irracionals, etc... Breuer, doctor de Cecily, utilitzava la hipnosi per a arribar des dels símptomes fins als traumes. Un cop s'arribava a la causa real del truma, hi havia un procés de "catarsi" i el símptoma provocat per el trauma desapareixia i la noia recuperava facultats. Aixó es mostra en el fragment següent de la pel·licula.

Aqui podem observar que el record del gos bevent, record que es trobava a l'inconscient de la noia, provocava que a noia fos incapaç de beure aigua del got ("símptoma").

Freüd es va adonar d'aquesta conexió entre els símptomes, els records i l'inconscient i de que l'hipnosi era útil per a curar aquests símptomes, però mes endevant Freüd s'adona de que no només amb la hipnosi es possible accedir a aquesta informació, de l'inconscient, sinò que aquesta informació també es presenta en els somnis i en associada a altres idees. D'aqui provenen les técniques d'assosiació lliure d'idees i la interpretació dels somnis de Freüd.

Això es mostra més endavant, en la pel·licula, quan Breuer deixa de tractar a Cecily i freüd el substitueix. Freüd utilitza aquestes dues tècniques per a obtenir la informació necessària de l'inconscient de la noia, sense utilitzar la hipnosi. La "mania" que tenia Cecily a les inferneres durant tota la pel·licula no era més que un record reprimit i camuflat, que es presentava en els somnis de la noia, inconscientment, i que provocava tots els seus símptomes.

Així doncs, en aquesta pel·licula obserem una gran part de la teoria de Freüd i la relació que ell estableix entre els somnis, els records, l'incoscient i els símptomes.

PETITA AMPLIACIÓ DEL TEMA:

La significació dels somnis, els records o dessitjos reprimits a l'inconscient

Freud distingeix entre el contingut del somni "manifest" o el somni experimentat al nivell de la superfície, i els "pensaments de somni latents", no conscients que s'expressen a través del llenguatge especial dels somnis.

Freud manté que tots els somnis representen la realització d'un desig per part del somiador, fins i tot els malsons. Hi ha somnis negatius de desitjos, on el que apareix és el incompliment d'un desig. Per això es donen diverses explicacions, entre les quals hi ha la satisfacció d'una tendència masoquista. No obstant això segueix en peu la conclusió general de Freud: els somnis són realitzacions disfressades de desigs reprimits. Segons la seva teoria, la "censura" dels somnis produeixen una distorsió del seu contingut. Així que el que pot semblar ser un conjunt d'imatges somiats sense sentit pot, a través de l'anàlisi i del mètode "desxifrador", ser demostrat ser un conjunt d'idees coherents. Freud proposa que al valor de l'anàlisi dels somnis es radica a la revelació de l'activitat subconscient de la ment.

La teoria d'interpretació dels somnis de Freud representa les primeres teories d'aquest amb relació a la naturalesa de la psicologia de somnis inconscients, la importància de les experiències de la infància, el llenguatge "hieroglífic" dels somnis i el mètode que ell anomena "psicoanàlisi".

El desig apareix disfressat en l'aspecte manifest del somni, pel que efectivament somniat, procés denominat 'deformació onírica'. Freud es pregunta perquè ha d'haver una deformació, ja que podria haver ocorregut que el somni expressés el desig en forma directa, sense deformació. Aquesta deformació és intencional i es deu a la censura que el subjecte exerceix contra la lliure expressió de desitjos, per trobar-los censurables per algun motiu.

 La relació amb els símptomes
Aquests records o somnis amb informació repimida podien provocar símptomes molts diversos. Freüd sostenia que la paràlisis de les histèriques era un d'aquests símptomes provocats per un record reprimit.








Reflexió
He triat aquest tema perquè, jo personalment, penso que és la base de Freüd. crec que el seu amor per la psicologia va aparèixer en el moment en que va descobrir l'inconscient i tot lo que l'envolta: els símptomes, els somnis, els records, etc... Crec que, tot i que moltes de les teories de Freüd no es fan servir avui en dia, és útil conèixer-les per a saber com a evolucionat la psicologia i perquè s'utilitzen avui en dia els mètodes que s'utilitzen. A més a més a mi també m'interessaa molt el món dels somnis i l'inconscient.
Per últim dir que amb aquesta pel·licula he pogut conèixer com Freüd va inventar l'associació lliure d'idees i la interpretació dels somnis.




 

Quarta pràctica de fonaments de la psicologia (GP4): Mecanismes de defensa

Pràctica realitzada amb Jennifer Sugrañes i Eric Rodríguez

Introducció: Psicoanàlisi i Freüd

Sigmund Freud va néixer el maig de 1856 a Freiberg petita ciutat del que és avui actualment Txecoslovàquia i va morir el 1939, a Londres, ciutat a la qual es va traslladar a causa dels avenços del nazisme, ja que era d'ascendència jueva.

Els seus anys d'experiència psicoanalítica els va realitzar a Viena, on, però, les seves teories no haurien de tenir molt bona acollida durant els primers anys del seu treball, especialment entre els cercles mèdics, tot i ser el mateix graduat en medicina i especialista en neurologia. El llegat de les seves investigacions no es centra en la medicina com a tal, sinó que deuen el seu reconeixement històric a l'elaboració d'un mètode que parteix de l'inconscient per a tractar les malalties mentals: la psicoanàlisi.

El terme psicoanàlisi neix a l'època del funcionalisme, al 1896. El concepte de «psicoanàlisi» designa, d'una banda, aquell model teòric descriptiu i explicatiu dels mecanismes, processos i fenòmens implicats en la vida anímica humana. Aquest model es basa en les teories de Sigmund Freud sobre la psicodinàmica de l'inconscient. De l'altra, «psicoanàlisi» es refereix també a la teràpia psicoanalítica, és a dir, a un conjunt de procediments i tècniques terapèutiques per al tractament de conflictes interns i de relacions interpersonals. Finalment, «psicoanàlisi» pot referir-se a més al mètode psicoanalític: un mètode de recerca que ha estat aplicat més enllà de la psicologia clínica individual, a l'anàlisi de fenòmens culturals, per exemple en etnologia i antropologia (entre d'altres disciplines). El desenvolupament de la psicoanàlisi és permanent en aquests tres aspectes per part d'investigadors i clínics. La psicoanàlisi moderna es caracteritza pel pluralisme teòric, metòdic i terapèutic. Si la psicoanàlisi pot ser considerat una teoria científica és un assumpte que en cercles acadèmics i professionals continua sent controvertit.

La psicoanàlisi intenta explicar tota la conducta humana. Per a explicar-la Freüd es basa en les patologies.

Per altra banda, Freüd amb les histèriques i amb l'hipnotisme comença a pensar que tenim una part conscient y una que no ho és. 

Per a explicar-ho Freüd va ver servir com a metàfora un iceberg. Deia que la petita part que es veu és la part conscient, l'ego, mentre que la que es troba sota l'aigua i no es veu, és l'inconscient, amb el superego i l'ID. 

Freüd deia que per treure material de l'inconscient i treballar-lo al conscient hi ha els somnis. 

Més tard va parlarde la libido, l'energia vital. La psicoanàlisi parla d'individus concrets i de dinàmica, energia interna. Aquesta psico-dinàmica es va acabar desenvolupant en :

ID: entitat innata-EGO: limitacions de la realitat- SUPEREGO: dimensió social 

La següent part de la teoria de Freüd deia que existien un conjunt de fases del desenvolupament psicosexual. Els nens han de passar i superar aquestes fases, si no es superen hi ha un encallament o fixació.

0-2 anys: Fase oral

2-3 anys: fase sadico-anal

3-6 anys: fase fàl·lica

6-12 anys: fase latència

12 anys-final: fase genital

L'última part que tractarem de la teori de S.Freüd són els mecanismes de defensa.

 

Aquests són alguns dels mecanismes de defensa.

Els mecanismes de defensa són dispositius interns que desenvolupa l'EGO per tal de manejar i controlar l'ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l'equilibri psíquic.

Anna Freüd, al 1966, va propposar un llistat de mecanismes de defensa:

-Repressió: Manté els impulsos inacceptables de l'ID fora de la consciència.

-Negació: Negar-se a creure un esdeveniment amenaçador encara que hi hagi evidències.

-Proj ecció: La persona atribueix als altres impulsos i dessitjos inacceptables.

-Racionalització: Redueix l'ansietat en trobar una explicació o excusa.

-Intel·lectualització: Prendre distància de les amenaces amb actituds fredes i/o analítiques.

-Formació reactiva: Posa émfasi al seu oposat.

-Regressió: Involució a etapes psicosexuals.

-Desplaçament: Canviar l'objectiu d'un impuls, donat que així es redueixi l'ansietat.

-Sublimació: Transformar un impuls potencialment perillós, en un comportament socialment acceptable i madur.

 Introducció a la pràctica

La pràctica consistia en trobar sortides constructives i destructives, mitjançant la sublimació, als set pecats capitals. Ens hem posat en grups petits de tres persones aproximàdament.

1. IRA:

Constructiu: Fer exercici físic

Destructiu: Utilitzar la violència

2. LUXÚRIA:

Constructiu: Tenir una bona relació amb la parella

Destructiu: Convertir-se en ninfòman

3. GULA:

Constructiu: Ser un bon cuiner

Destructiu: Menjar tot el que es vulgui i sense moderació

4. MANDRA:

Constructiu: Viure relaxat, inhibidor d'estrès i d'atres pecats

Destructiu: No estudiar ni treballar i quedar-se tot el dia tirat a casa

5. SUPÈRBIA:

Constructiu: Tenir una bona autoestima

Destructiu: No acceptar una crítica constructiva

6. ENVEJA:

Constructiu: Motivar als altres, pendre's-ho com un repte personal

Destructiu: Perjudicar a una altra persona a la feina per que rep més reconeixements

7. AVARÍCIA:

Constructiu: Pot prosperar gràcies a l'ambició i a la capacitat d'arriscar-se

Destructiu: Acabar arruïnat oer a ludopatía




Conclusió
Crec que el psicoanàlisi tot i no poder ser reconegut com a científic és útil perquè ha creat una base magnífica per a la psicologia actual. També crec que Freüd va fer grans avenços, molt útils avui en dia. El que trobo més important en la teoria de Freüd és la divisió de les etapes per edats, i que inclou als nen, que fins a les hores la psicologia majoritàriament s'utilitzava en adults.


En quant a la pràctica, crec que ha estat molt enriquidora, més que res per la part en que haviem de trobar sortides constructives als pecats. No va ser gens fàcil, però crec que gràcies a l'equip ens n'hem ensortit bastant bé.
Crec que aquest exercici em podria ser útil en el futur per a a aconsellar a la gent com transformar costums negatius en saludables.

Tercera pràctica de fonaments de la psicologia (GP4): Distorsions cognitives

Pràctica realitzada amb Ramón Ramírez i Anna Maria Casadellà

A la segona dècada del s-XX, desprès del condicionament operant o conductisme de Skinner, va aparèixer el cognitivisme que ja no trctava a les persones com a màquines, les persones poden decidir, i que ampliava l'esquema anterior. El nou esquema constava de:

Estímul-Organisme-Resposta-Conseqüència

Llavors, la psicologia passa a ser la disciplina que estudia la conducta observable i no observable.

El model cognitivista diu que davant d'un estímul (E), la persona té pensaments foscos (O) i dóna una resposta (R), que comporta unes conseqüències (C). Els cognitivistes diuen que, canviant la forma de pensar de la persona, canvia la resposta.

Algusns dels trets bàsics del cognitivisme són:

-Possibilitat de pensament

-Corrent dominant el científic-acadèmic

-Entén el cervell com a un ordinador

-Els majors representants són A. Elhis i A. Beck

Beck i Elhis, representants del cognitivisme, van crear una llista de pensaments dissociats o distorsions cognitives que provocaven diferents emocions.

Les distorsions cognitives:

Una distorsió cognitiva, en les teràpies cognitiu-conductuals com la TC i la TREC, és una forma d'error en el processament d'informació. Les distorsions cognitives tenen un paper predominant en la psicopatologia en produir la pertorbació emocional. La primera enumeració va ser donada per Albert Ellis i va ser ampliat per Aaron T. Beck, encara que anteriorment altres autors i autores, com Karen Horney, havien identificat alguns dels fenòmens implicats en el que ara s'anomena distorsions cognitives.

En el model Estímul-Organisme-resposta-Conseqüència, les distorsions cognitives serien les que determinen les creences maladaptatiu que produirien la pertorbació. Aquestes distorsions són una falla en el maneig dels processos d'informació, i per tant, es vincula a la racionalitat i alteracions del pensament crític. Aprendre (i ensenyar) a refutar aquestes distorsions i les seves conseqüents pensaments negatius, es coneix com reestructuració cognitiva.

Aquestes percepcions empobridores que realitza el pacient sobre si mateix, del món i del futur, el porten a desenvolupar fòbies, depressió, problemes d'autoestima, obsessivitat, etc.

Introducció a la pràctica

La pràctica relitzada, consisteix a redatar el llistat de distorsions cognitives i en petits grups buscar dos exemples, que poguem trobar a la vida real, per a cada una d'elles.

Tipus de distorsions cognitives per Elhis i exemples trebats pel nostre grup:

1. Generalització excessiva

Situació: Un home està al metro i un immigrant li roba la cartera.

Pensa: "Tots els immigrants són uns lladres".

Situació: Una estudiant molt exigent que sempre aprova els exàmens, un dia en suspèn un.

Pensa: "A partir d'ara suspendré tots els exàmens"

2. Abstracció selectiva

Situació: Un studiant que sempre treu deus als exàmens, un dia treu un nou i mig.

Pensa: "He fallat aquesta pregunta, que burro que sóc, ara em baixarà la mitja"

Situació: Un company de pis s'esforça per a fer totes les tasques de la llar (rentar els plats, fer els llits, etc...) i un dia, sense voler trenca un plat i se'n descuida d'anar a comprar.

Pensa (El company li retreu): No has anat a comprar, no fas res, sempre ho trenques tot...!

3. Polarització o pensament tot o res

Situació: Un matrimoni s'està barallant i la dona li retreu al marit un fet.

Pensa: "Sempre ho he de fer tot jo, mai m'ajudes, ningú no m'entén"

Situació: Un home perd les claus i li explica a un company.

Pensa (el company): "sempre ho perd tot "

4. Desqualificació d'allò positiu

Situació: Un noi que ha estudiat molt, aprova un exàmen amb bona nota.

Pensa: "Ha estat sort "

Situació: Una noia guanya un concurs de redacció de l'escola.

Pensa: "He guanyat perquè s'ha presentat poca gent "

5. Lectura del pensament

Situació: Una persona no s'anima a parlar amb algú.

Pensa: "Si hi parlo, li cauré malament. Per tant no hi parlaré "

Situació: Un noi cau de la cadira enmig de la classe, els companys riuen i ell es posa vermell.

Pensa: " Segur que pensen que sóc un maldestre"

6. Endevinar el futur

Situació: A un noi li agrada una noia i no se li declara.

Pensa: "Si m'hi declaro em donarà carbasses "

Situació: Un home gran no vol comprar el paper de la loteria de Nadal.
Pensa: “Per què gastar-se diners? És impossible que em toqui mai res...”.

7. Magnificació i minimització

Situació: Una noia, que sol treure bones notes, li toca fer un treball amb un noi que sol treure aprovats.

Pensa: “Amb aquest no podré treure gaire nota. Ja cal que l’espavili...”.

Situació: Una noia s’enamora bojament d’un noi.

Pensa: "És el millor; no li veig ni un defecte"

8. Raonament emocional

Situació: Un noi s’aixeca de mal humor, cansat, sense ganes de fer res. Es baralla amb la seva mare i tot.

Pensa: "I tot just són les 9 del matí! Quin dia que m’espera! "

Situació: Una persona té molta por de viatjar amb avions.

Pensa: "L’avió, per molt que diguin, no és gens segur "

9. Etiquetar erròniament

Situació: Un home veu per la televisió al tele diari la noticia de que hi ha hagut un atemptat suïcida a Iraq.

Pensa: "Tots els musulmans són uns radicals i uns terroristes "

Situació: Un noi li diu al seu millor amic que la seva novia li ha dit que vol passar més temps amb ell, així que ara els dos amics es veuran menys.

Pensa (l'amic): "Aquesta noia és una manipuladora "

10. Autoinculpació

Situació: Dos equips de fútbol s’enfronten i a la mitat del partit un jugador ha de ser substituït perquè s’ha fet mal, l’equip del jugador lesionat perd el partit.

Pensa (el jugador lesionat): "La culpa és meva perquè m’he lesionat, si hagués jugat el partit sencer haguéssim guanyat "

Situació: En una família els pares s’estan separant.

Pensa (el fill petit de la família): "La culpa és meva perquè sempre m’estic portant malament i els faig enfadar "

11. Personalització

Situació: Un noi no va a votar pel seu partit politic perquè no es troba gaire bé.

Pensa: "Ha guanyat l'altre partit perquè jo no vaig anar a votar "

Situació: Dos companys de classe estàn estudiant per un exàmen. Un, el company A, diu a l'altre, el B, "hauries de repassar més el tema tres". Quan surten les notes l'alumne B ha tret un nou i mig.

Pensa (A): "Ha tret tant bona nota gràcies a que jo el vaig ajudar."

12. Imperatiu categòric 

Situació: Una empresa de venda de cotxes es veu obligada a tancar per la crisi.

Pensa (una empleada): "Si jo hagués venut més cotxes l'empresa no hauria de tancar "

Situació: Un noi, que és fill únic, no vol decebre als seus pares, que són uns grans empresaris.

Pensa: "Haig de treure tot deus perquè sino els meus pares passaràn vergonya i em deixaràn d'estimar "

Conclusió

Amb aquesta pràctica m'he adonat de que tots patim distorsions cognitives tot i que no siguin tan extremes com alguns dels exemples que hem posat amb el meu grup. Pernsso que tothom alguna vegada s'hafixat en la resposta que tenia malament en un test i no en les que tenia bé, i també discutim sovint per fer servir termes absoluts com tot, mai, ningú, etc... M'ha agradat molt aquesta pràctica perquè m'he adonat de que, més sovint del que em pensava, exagerem molt les coses que no tenen cap importància i ens responsabilitzem de coses que no depenen de nosaltres. Tamé crec que aquesa llista de les distorsions, està molt ben trobada.

També penso que el cognitivisme és un gran avenç comparat amb el conductisme, que és el corrent anterior, i més tenint en compte el poc temps que es va tardar a canviar d'un a l'altre.