Vuitena pràctica de fonaments de psicologia (GP4): Enfocament sistèmic

(Pràctica realitzada individualment, perquè el dia que es va realitzar estava malalta)

Introducció

En els anys cinquanta ia partir dels treballs de L. Von Bertalanffy apareix una nova teoria científica que s'ha anomenat "Teoria General de Sistemes" o "Sistèmica". Aquesta teoria utilitza l'anàlisi matemàtica, integra idees de diverses disciplines com la cibernètica, l'enginyeria, la teoria de la informació i busca comprendre la lògica i característiques de tota realitat que sigui un sistema. Rep el nom de "General" precisament perquè estudia els sistemes independentment de si són sistemes físics, biològics, socials o psicològics.
Els sistemes presenten importants peculiaritats:

1- El tot no és la mera suma de les parts: en el tot es donen propietats que no es troben en els elements que el componen (propietats emergents);
2- Els elements estan ordenats, cada part està en el lloc que li correspon i la seva posició permet el bon funcionament del sistema;
3- Per a la comprensió del comportament dels sistemes sembla que no serveix el clàssic esquema determinista de causalitat lineal, presentant la peculiaritat de la retroalimentació, una "causalitat circular" i un comportament teleològic o finalista.

Aquesta teoria ha tingut una clara presència i influència en la psicologia, almenys en dos àmbits: en psicologia clínica perquè s'han desenvolupat models terapèutics basats en la noció de sistema (les anomenades precisament "teràpies sistèmiques") per a les quals tant la malaltia com la cura passen per comprendre l'individu en les seves relacions amb el tot social a què pertanyen (parella, família, amistats ...).  

D'altra banda, la Teoria General dels Sistemes va tenir importància en la construcció del paradigma cognitiu perquè reivindicar nocions fonamentals per a aquest paradigma com la d'informació i la de conducta finalista o propositiva, i les va reivindicar des d'una perspectiva científica i no merament filosòfica o especulativa .

L'enfocament sistèmic diu que el pacient mai és la causa del problema, sinó si alguna cosa falla, el problema és del sistema.

Pràctica 

A la pràctica de l'enfocament sistèmic, hem de crear quatre seqüències de causalitat circular:

Dos suqüències simètriques, els diversos elemnts del sistèma actuen de manera semblant, una constructiva i una destructiva.

Dos seqüències complementàries, els diversos elements del sistèma interactuen de forma diferent, una constructiva i una destructiva.

Reflexió 

Em sembla que l'enfocament sistèmic és molt pràctic, pero crec que és més teòric que pràctic. Potser estic equivocada, però crec que la utilitat més útil que té és en teràpies grupals. Tot i això és una bona pràctica per a pensar que ha portat a una persona a fer el que fa, això és només la meva opinió.

Lo qque té de bo l'enfocament sistèmic, és no només és aplicable a la psicologia,  sinò que es pot aplicar a

altres disciplines. Crec que la pràctica hagués estat més productiva si l'hagués pogut fer en grup.