Carl Rogers
Nació en Illinois, en Oak Park -barrio de Chicago- en una familia muy unida. En 1914 marchó con toda ella al campo para dedicarse a la agricultura y a la crianza de animales. En 1919 se inscribió en la Facultad de Agricultura, que abandonó para emprender estudios de Teología.
En 1922 se trasladó a China por algunos meses con un grupo de estudiantes americanos para participar en una conferencia internacional organizada por la Federación Mundial de Estudiantes Cristianos. Esta estancia le permitió confrontar la cultura occidental con la oriental y de este modo replantearse muchas cuestiones en su vida. Nada más vuelto a los Estados Unidos, abandonó los estudios teológicos y emprendió otros de carácter psicopedagógico. Después de un año de estudios en el Institute for Child Guidance de New York, pasó al Child Study Department de Rochester.
En 1924 se casa con Helen Elliot que, en seguida, le dará dos hijos: David y Natalie. Fascinado y estimulado por las teorías de Otto Rank y la corriente europea del Existencialismo, Rogers publicó en 1939 su primer libro: The Clinical Treatment of the Problem Child. Gracias a esto obtuvo una cátedra de psicología clínica en Ohio.
De 1942 en su Counseling and Psychotherapy, funda las bases de su client-centered therapyTerapia centrada en el cliente, piedra angular del movimento de la Psicología Humanista. o
En 1944 se traslada a Chicago, su ciudad natal, donde funda el primer counseling center, en el que efectúa su terapia y realiza investigaciones. Fruto de ellas es su nuevo libro, Client-centered-Therapy, texto fundamental y manifiesto del pensamiento de Rogers. En este libro aparecen más ampliadas y desarrolladas las cuestiones que trató en Counseling and Psychotherapy.
En 1957 obtiene la cátedra de Psicología y Psiquiatría de la Universidad de Wisconsin. En su departamento de psiquiatría Rogers experimenta su "terapia centrada en el cliente" con pacientes psicóticos obteniendo óptimos resultados que publica en 1967 en su libro The Therapeutic Relationship and its Impact: A Study of Schizophrenia.
En 1964 abandonó la enseñanza y se trasladó a California, al Western Behavioural Science Institute de La Jolla. En 1969 funda el Center for the Study of the Person y, sucesivamente, el Institute of Peace para el estudio y la resolución de los conflictos.
Murió el 28 de enero de 1987 de ataque cardiaco a los 85 años.
A més, a més...
A més, a més...
Carl Rogers va ser el primer a filmar les sesions de psicoteràpia. Va analitzar aquestes filmacions i en va fer estudis.
Rogers va dir "El psicòleg ha de guiar al client cap a la millora. Cal utilitzar un enfocament no directiu." Per a Rogers les condicions del context han de ser favorables per al creixement. I per a ell, la pregunta important no és "QUÉ?" sino "COM?".
ACTITUDS BÀSIQUES ROGERIANES
1- Acceptació incondicional: Porti el que porti un client a la consulta, l'hem d'acceptar
2- La comprenssió empàtica: Intentar entendre a l'altre
3- Autenticitat, congruència i coherència.
Reportatge de 60 minuts: "Pensant en els altres".
De què tracta el reportatge?
"60 minuts" presenta un documental premiat repetidament per la tendresa a l'hora d'explicar l'aprenentatge en una escola japonesa. "Pensant en els altres" és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure. Rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.
Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.
El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l'ensenyament i molt premiat.
Pràctica: comentari i reflexió
Al reportatge, gravat durant un any, podem apreciar l'enfortiment de llaços, per part dels alumnes, la importància de ser sincer/a i el mal que poden fer les paraules, l'entusiasme del professor per la seva carrera i per intentar ensenyar als nens a empatitzar i a ser feliços, etc... Durant quest curs escolar, els nens han passat per bons moments, com retrobar-se amb el seu professor, o fer un rai (barca), jugar junts, embrutant-se; però també s'han hagut d'enfrontar a problemes, com quan uns alumnes de la classe es van ficar amb un altre per treure males notes, o quan el professor no volia deixar pujar a en Yuto al rai perquè no havia parat de xerrar, o com quan en Ren Shoeda va perdre la seva àvia, i això va provocar que alguns alumnes parlèssin de les morts dels seus familiars, com ara la mort del pare de la Mifuyu Yoshimura, quan ella tenia tres anys, més endevant també es mor el pare d'un altre alumne, el pare d'en Tsubasa. Però tots els problemes els van acabar superant amb l'ajuda dels companys guiats per les paraules del seu professor "heu de ser feliços i gaudir de la vida" i "us heu d'ajudar, sou amics!", "penseu com se sent..." aquestes paraules, ensenyen a tan sols uns nens de primària la importància de l'empatia.
Crec que aquest professor, hauria de ser un exemple per la resta de persones, però sobretot d'altres docents. Si tots els docents ensenyèssin als alumnes educació emocional, com és l'empatia, aquests nens, al crèixer, no es ficarien en molts dels problemes que pateixen els adolescents i adults d'avui en dia, perquè tots serien més comprensius.
Aquesta classe hauria de ser un exemple de com hauria de ser l'educació a tot el món, amb respecte, comprensió i sinceritat, sense burles, i que tots els alumnes es recolzin.
----------------------------------------------------
-----------------------------------------------------
Reportatge de 60 minuts: "Pensant en els altres".
De què tracta el reportatge?"60 minuts" presenta un documental premiat repetidament per la tendresa a l'hora d'explicar l'aprenentatge en una escola japonesa. "Pensant en els altres" és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure. Rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.
Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.
El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l'ensenyament i molt premiat.
Pràctica: comentari i reflexió
Al reportatge, gravat durant un any, podem apreciar l'enfortiment de llaços, per part dels alumnes, la importància de ser sincer/a i el mal que poden fer les paraules, l'entusiasme del professor per la seva carrera i per intentar ensenyar als nens a empatitzar i a ser feliços, etc... Durant quest curs escolar, els nens han passat per bons moments, com retrobar-se amb el seu professor, o fer un rai (barca), jugar junts, embrutant-se; però també s'han hagut d'enfrontar a problemes, com quan uns alumnes de la classe es van ficar amb un altre per treure males notes, o quan el professor no volia deixar pujar a en Yuto al rai perquè no havia parat de xerrar, o com quan en Ren Shoeda va perdre la seva àvia, i això va provocar que alguns alumnes parlèssin de les morts dels seus familiars, com ara la mort del pare de la Mifuyu Yoshimura, quan ella tenia tres anys, més endevant també es mor el pare d'un altre alumne, el pare d'en Tsubasa. Però tots els problemes els van acabar superant amb l'ajuda dels companys guiats per les paraules del seu professor "heu de ser feliços i gaudir de la vida" i "us heu d'ajudar, sou amics!", "penseu com se sent..." aquestes paraules, ensenyen a tan sols uns nens de primària la importància de l'empatia.Crec que aquest professor, hauria de ser un exemple per la resta de persones, però sobretot d'altres docents. Si tots els docents ensenyèssin als alumnes educació emocional, com és l'empatia, aquests nens, al crèixer, no es ficarien en molts dels problemes que pateixen els adolescents i adults d'avui en dia, perquè tots serien més comprensius.
Aquesta classe hauria de ser un exemple de com hauria de ser l'educació a tot el món, amb respecte, comprensió i sinceritat, sense burles, i que tots els alumnes es recolzin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario