Tercera pràctica de fonaments de la psicologia (GP4): Distorsions cognitives

Pràctica realitzada amb Ramón Ramírez i Anna Maria Casadellà

A la segona dècada del s-XX, desprès del condicionament operant o conductisme de Skinner, va aparèixer el cognitivisme que ja no trctava a les persones com a màquines, les persones poden decidir, i que ampliava l'esquema anterior. El nou esquema constava de:

Estímul-Organisme-Resposta-Conseqüència

Llavors, la psicologia passa a ser la disciplina que estudia la conducta observable i no observable.

El model cognitivista diu que davant d'un estímul (E), la persona té pensaments foscos (O) i dóna una resposta (R), que comporta unes conseqüències (C). Els cognitivistes diuen que, canviant la forma de pensar de la persona, canvia la resposta.

Algusns dels trets bàsics del cognitivisme són:

-Possibilitat de pensament

-Corrent dominant el científic-acadèmic

-Entén el cervell com a un ordinador

-Els majors representants són A. Elhis i A. Beck

Beck i Elhis, representants del cognitivisme, van crear una llista de pensaments dissociats o distorsions cognitives que provocaven diferents emocions.

Les distorsions cognitives:

Una distorsió cognitiva, en les teràpies cognitiu-conductuals com la TC i la TREC, és una forma d'error en el processament d'informació. Les distorsions cognitives tenen un paper predominant en la psicopatologia en produir la pertorbació emocional. La primera enumeració va ser donada per Albert Ellis i va ser ampliat per Aaron T. Beck, encara que anteriorment altres autors i autores, com Karen Horney, havien identificat alguns dels fenòmens implicats en el que ara s'anomena distorsions cognitives.

En el model Estímul-Organisme-resposta-Conseqüència, les distorsions cognitives serien les que determinen les creences maladaptatiu que produirien la pertorbació. Aquestes distorsions són una falla en el maneig dels processos d'informació, i per tant, es vincula a la racionalitat i alteracions del pensament crític. Aprendre (i ensenyar) a refutar aquestes distorsions i les seves conseqüents pensaments negatius, es coneix com reestructuració cognitiva.

Aquestes percepcions empobridores que realitza el pacient sobre si mateix, del món i del futur, el porten a desenvolupar fòbies, depressió, problemes d'autoestima, obsessivitat, etc.

Introducció a la pràctica

La pràctica relitzada, consisteix a redatar el llistat de distorsions cognitives i en petits grups buscar dos exemples, que poguem trobar a la vida real, per a cada una d'elles.

Tipus de distorsions cognitives per Elhis i exemples trebats pel nostre grup:

1. Generalització excessiva

Situació: Un home està al metro i un immigrant li roba la cartera.

Pensa: "Tots els immigrants són uns lladres".

Situació: Una estudiant molt exigent que sempre aprova els exàmens, un dia en suspèn un.

Pensa: "A partir d'ara suspendré tots els exàmens"

2. Abstracció selectiva

Situació: Un studiant que sempre treu deus als exàmens, un dia treu un nou i mig.

Pensa: "He fallat aquesta pregunta, que burro que sóc, ara em baixarà la mitja"

Situació: Un company de pis s'esforça per a fer totes les tasques de la llar (rentar els plats, fer els llits, etc...) i un dia, sense voler trenca un plat i se'n descuida d'anar a comprar.

Pensa (El company li retreu): No has anat a comprar, no fas res, sempre ho trenques tot...!

3. Polarització o pensament tot o res

Situació: Un matrimoni s'està barallant i la dona li retreu al marit un fet.

Pensa: "Sempre ho he de fer tot jo, mai m'ajudes, ningú no m'entén"

Situació: Un home perd les claus i li explica a un company.

Pensa (el company): "sempre ho perd tot "

4. Desqualificació d'allò positiu

Situació: Un noi que ha estudiat molt, aprova un exàmen amb bona nota.

Pensa: "Ha estat sort "

Situació: Una noia guanya un concurs de redacció de l'escola.

Pensa: "He guanyat perquè s'ha presentat poca gent "

5. Lectura del pensament

Situació: Una persona no s'anima a parlar amb algú.

Pensa: "Si hi parlo, li cauré malament. Per tant no hi parlaré "

Situació: Un noi cau de la cadira enmig de la classe, els companys riuen i ell es posa vermell.

Pensa: " Segur que pensen que sóc un maldestre"

6. Endevinar el futur

Situació: A un noi li agrada una noia i no se li declara.

Pensa: "Si m'hi declaro em donarà carbasses "

Situació: Un home gran no vol comprar el paper de la loteria de Nadal.
Pensa: “Per què gastar-se diners? És impossible que em toqui mai res...”.

7. Magnificació i minimització

Situació: Una noia, que sol treure bones notes, li toca fer un treball amb un noi que sol treure aprovats.

Pensa: “Amb aquest no podré treure gaire nota. Ja cal que l’espavili...”.

Situació: Una noia s’enamora bojament d’un noi.

Pensa: "És el millor; no li veig ni un defecte"

8. Raonament emocional

Situació: Un noi s’aixeca de mal humor, cansat, sense ganes de fer res. Es baralla amb la seva mare i tot.

Pensa: "I tot just són les 9 del matí! Quin dia que m’espera! "

Situació: Una persona té molta por de viatjar amb avions.

Pensa: "L’avió, per molt que diguin, no és gens segur "

9. Etiquetar erròniament

Situació: Un home veu per la televisió al tele diari la noticia de que hi ha hagut un atemptat suïcida a Iraq.

Pensa: "Tots els musulmans són uns radicals i uns terroristes "

Situació: Un noi li diu al seu millor amic que la seva novia li ha dit que vol passar més temps amb ell, així que ara els dos amics es veuran menys.

Pensa (l'amic): "Aquesta noia és una manipuladora "

10. Autoinculpació

Situació: Dos equips de fútbol s’enfronten i a la mitat del partit un jugador ha de ser substituït perquè s’ha fet mal, l’equip del jugador lesionat perd el partit.

Pensa (el jugador lesionat): "La culpa és meva perquè m’he lesionat, si hagués jugat el partit sencer haguéssim guanyat "

Situació: En una família els pares s’estan separant.

Pensa (el fill petit de la família): "La culpa és meva perquè sempre m’estic portant malament i els faig enfadar "

11. Personalització

Situació: Un noi no va a votar pel seu partit politic perquè no es troba gaire bé.

Pensa: "Ha guanyat l'altre partit perquè jo no vaig anar a votar "

Situació: Dos companys de classe estàn estudiant per un exàmen. Un, el company A, diu a l'altre, el B, "hauries de repassar més el tema tres". Quan surten les notes l'alumne B ha tret un nou i mig.

Pensa (A): "Ha tret tant bona nota gràcies a que jo el vaig ajudar."

12. Imperatiu categòric 

Situació: Una empresa de venda de cotxes es veu obligada a tancar per la crisi.

Pensa (una empleada): "Si jo hagués venut més cotxes l'empresa no hauria de tancar "

Situació: Un noi, que és fill únic, no vol decebre als seus pares, que són uns grans empresaris.

Pensa: "Haig de treure tot deus perquè sino els meus pares passaràn vergonya i em deixaràn d'estimar "

Conclusió

Amb aquesta pràctica m'he adonat de que tots patim distorsions cognitives tot i que no siguin tan extremes com alguns dels exemples que hem posat amb el meu grup. Pernsso que tothom alguna vegada s'hafixat en la resposta que tenia malament en un test i no en les que tenia bé, i també discutim sovint per fer servir termes absoluts com tot, mai, ningú, etc... M'ha agradat molt aquesta pràctica perquè m'he adonat de que, més sovint del que em pensava, exagerem molt les coses que no tenen cap importància i ens responsabilitzem de coses que no depenen de nosaltres. Tamé crec que aquesa llista de les distorsions, està molt ben trobada.

També penso que el cognitivisme és un gran avenç comparat amb el conductisme, que és el corrent anterior, i més tenint en compte el poc temps que es va tardar a canviar d'un a l'altre.