Pràctica realitzada amb: Tània Sallés i Eric Rodríguez
Als inicis de la psicologia, al s.XIX, hi havia l'estructuralisme de Wundt, més tard va aparèixer el funcionalisme de James, el psicoanàlisi de Freüd va arribar a finals del XIX, principis del XX. I ja entrats al s.XX va aparèixer el conductisme de Paulov.
El conductisme sostenia que el comportament era un esquema de estímul-resposta. Tractaven a les persones com a màquines.
A partir de Paulov, la psicologia es va definir com a la ciència que estudia el comportament observable.
Més tard Skinner va ampliar l'esquema a Estímul-Resposta-Conseqüència.
Mitjançant el conductisme Watson va explicar com es produïen fòbies. I si es podien produir, Mary Cover, entre d'altres, va pensar que també es podrien eliminar. D'aquí ve la tècnica de la dessensibilització sistemàtica.
La dessensibilització sistemàtica (DS) va ser desenvolupada per Wolpe (1958). És una tècnica dirigida a reduir les respostes d'ansietat i a eliminar les conductes motores d'evitació.
Considera que: L'aparició de determinades situacions, genera de manera automàtica, respostes d'ansietat. Un procediment adequat ha de possibilitar que es provoqui, l'aparició de respostes incompatibles amb l'ansietat, quan es presenten aquestes situacions, de manera que s'impedeix que es desenvolupi l'ansietat i que es posin en marxa les conductes d'evitació.
Considera que: L'aparició de determinades situacions, genera de manera automàtica, respostes d'ansietat. Un procediment adequat ha de possibilitar que es provoqui, l'aparició de respostes incompatibles amb l'ansietat, quan es presenten aquestes situacions, de manera que s'impedeix que es desenvolupi l'ansietat i que es posin en marxa les conductes d'evitació.
Quan s'associa una resposta a una determinada situació, aquesta associació es generalitzarà a les diferents variacions d'aquesta situació, tant més com més similars siguin a la inicial. Com la fòbia a les abelles que presentaré a continuació.
Per Wolpe, els processos d'inhibició recíproca i de contracondicionament, són els responsables dels efectes de la dessensibilització sistemàtica:
- Inhibició recíproca: En presència d'una resposta incompatible (amb l'ansietat), l'estímul ansiogen, no pot provocar ansietat.
- contracondicionament: Qui l'estímul ansiogen s'associï a una resposta incompatible, facilita el condicionament d'una resposta contrària a l'ansietat, és a dir, el desenvolupament d'un procés de contracondicionament.
- Inhibició recíproca: En presència d'una resposta incompatible (amb l'ansietat), l'estímul ansiogen, no pot provocar ansietat.
- contracondicionament: Qui l'estímul ansiogen s'associï a una resposta incompatible, facilita el condicionament d'una resposta contrària a l'ansietat, és a dir, el desenvolupament d'un procés de contracondicionament.
Introducció a la pràctica:
Avui hem realitzat la pràctica de dessensibilització sistemàtica. Aquesta tècnica (la dessensibilització) té com a objectiu afrontar i superar les fòbies o pors que han estat provocades, en els casos que ens ha presentat el professor Luz, per una situació traumàtica.
Aquesta tècnica tracta de formular una sèrie de passos hipotètics que, en teoria, haurien d'ajudar al pacient a superar les pors que condicionen, en major o menor grau, la seva vida.
Els passos esmentats, en un cas real, haurien de ser duts a terme; si funcionessin, seguir avançant en la llista. Si algun pas no funcionés hauria de ser rectificat.
Però els estudiants de psicologia només hem realitzat la part teòrica. Hem creat deu d'aquests hipotètics passos.
El professor Ernest Luz ens ha donat a triar entre dos casos:
-Un nen que tenia fòbia a pujar als autobusos a causa d'unes imatges sobre un accident de bus que va veure a la televisió.
-Una nena que tenia fòbia a les abelles i no s'atrevia a baixar al pati de la seva escola.
Amb el meu grup, format per l'Eric, la Tània i jo mateixa, hem triat el segon cas, el de la nena que tenia por a les abelles. El professor Luz ens ha posat en situació, explicant-nos la història de la nena.
Cas de la fòbia a les abelles:
Una nena, passejava un dia, i una abella la va picar. Més tard aquella nena va veure abelles al pati de la seva escola, i des de llavors no va voler baixar més al pati. La nena es quedava tancada a la classe a les hores del pati. Els professors, els pares i les seves amigues li deien que no passava res, però ella es negava a baixar. Fins i tot les amigues van intentar forçar-la a baixar i la nena es va posar a cridar.
La pràctica:
Desprès de raonar sobre el tema, el meu grup i jo hem ideat aquests deu passos per a la "cura" de la nena.
1- Fer-li fer a la nena un dibuix sobre una abella per veure quina visió en té d'elles. Després ensenyar-li un dibuix on ella és molt gran i les abelles molt petites, i fer-li copiar, per fer que la seva por es redueixi.
2- Posar-li un vídeo a la nena sobre la vida de les abelles, la seva estructura, les seves qualitats, per què és bo que existeixin, etc...
3- Fer que jugui amb joguines d'abelles, sola o amb les seves amigues.
4- Donar-li mel amb coses que li agradin.
5- Fer que ella premi un brunzidor. Al prèmer-lo sonarà un brunzit semblant al de les abelles i al mateix temps es recompensarà a la nena amb afecte o caramels. Així al nena associarà el so a alguna cosa positiva.
6- Donar-li una abella mort per a que l'observi i que un expert o algú entès en el tema li expliqui les parts.
7- Posar a la nena en una habitació molt gran, explicar-li que les abelles mascle, els borinots, no piquen i deixar un borinot lliure volant per l'habitació on ella es troba. Així la nena el podrà controlar sabent que és inofensiu.
8- En una habitació separada per la meitat per un vidre, hi ha en un cantó, una o dugues abelles volant lliures i tranquil·les amb coneguts o familiars de la nena i a l'altra banda hi ha la nena que observa l'escena. La nena veurà que si no es molesta a les abelles no et piquen. A més, explicar-li que si una abella et pica es mor perquè perd el fibló.
10- Fer que la nena es quedi sola en una habitació, gran, amb una abella o dugues.
I en teoria la nena ja podria baixar a jugar al pati sense por.
Crec que aquesta pràctica ha estat molt profitosa per a mí, ja que he après un nou procediment per a eliminar una fóbia i crec que em farà servei en el futur, ja que vull fer psicologia clínica.
Respecte a la reflexió de la pràctica en sí, m'ha agradat treballar en equip, ja que les idees fluïen millor i podíem imaginar, entre tots, molts més passos per a curar a la nena de la seva fòbia.
En definitiva penso que ha estat una bona pràctica i que es podria dur a terme en un cas real, amb resultats positius. Crec que el treballar en equip ens ha ajudat a expandir les nostres idees.
En quant a la dessensibilització sistemàtica, penso que podria tenir molts problemes al dur-la a la pràctica, ja que en teoria hauria de funcionar, però totes les persones són diferents i no totes tenen la mateixa predisposició a superar les seves fòbies. I sobre el conductisme, avui en dia s'utilitza moltíssim a la publicitat, i en altres àmbits, per tant penso que si ha durat tant de temps és perquè és útil i la gent confia en que funcioni.
No hay comentarios:
Publicar un comentario