Primera pràctica de fonaments de la psicologia (GP4): Introspecció

La primera pràctica de psicologia va ser realitzada el dia 08/10/2010.

La introspecció és una forma d'estudi de la ment de la psicologia que va aparèixer a finals del s.XIX. Podríem definir la introspecció com el procés mental pel qual una persona realitza una auto-observació de les seves experiències, dels seus processos de consciència. És el procés de mirar a l'interior d'un mateix i ser capaç de poder analitzar les pròpies experiències.

La introspecció és conseqüència del dualisme: els continguts de la ment només podien ser accessibles mitjançant la introspecció. La introspecció podia ser retrospectiva com el psicoanàlisi o la psicologia experimental de Wundt la introspecció de les vivències actuals.

Però l'introspeccionísme es va trobar amb diversos problemes:

-El seu instrument (la introspecció) era fal·lible
-Diferents dades en diferents laboratoris i absència d'una teoria unificadora
-Von Helmoltz deia que la visió ha de dependre d'inferències no conscients (per exemple donen lloc a la percepció de la profunditat)

Pràctica

La pràctica introspectiva realitzada a classe consistia en que l'alumne havia d'estar en silenci i tranquil, concentrat en indagar en els seus pensaments. L'alumne no havia de pensar en res en concret, havia d'esperar a que se li passés qualsevol tipus de pensament per la ment i desprès classificar aquests pensaments segons si eren idees, records, si eren de llenguatge, si eren en imatges, si contenien sons, emocions i/o percepcions, etc...

Amb aquest procediment l'alumne (suposadament) havia d'adonar-se'n de que la ment està constantment en funcionament, que ens passen centenars de pensaments per la ment al llarg del dia, i que aquests pensaments són complexes.

 

En el meu cas, els pensaments que se'm van passar pel cap eren:

-El record de sons i imatges (al recordar un videoclip musical que vaig veure el dia abans)

-Idees (al pensar en una nova peça de roba que ha "inventat" la meva mare i que estava pensant com podíem millorar-la)

-Percepcions (s'acostava l'hora de dinar i tenia gana)

-Idees en imatges i sensacions, percepcions (al pensar que al sortir de classe volia passar pel lavabo, i també pensant en l'hora de marxar a casa)

-Records en imatges, sons i amb emocions (em va passar pel cap una escena dl nadal passat)

-Un pensament de confusió (no sé exactament com redactar els pensaments i no sé si li semblarà bé al professor)

-Sensació, percepció, i emocions (tenia son, estava preocupada per la pràctica, però em sentia relaxada)

-Record (d'infantesa qua dormia amb els meus cosins)

-Sons (raonava amb mi mateixa sobre el que havia de fer aquella setmana)

-Sensació (neutre, vaig deixar de pensar era com un petit lapsus)

Conclusió

Amb aquesta pràctica em vaig adonar de que els pensaments són complexos i que no ens n'adonem. Però ja era conscient de que en passen una gran quantitat d'ells per la ment al llarg del dia i de que "la ment no descansa".

En quant a la introspecció en general, penso que tot i no ser una tècnica perfecta, és molt útil ja que actualment no hi ha gaires formes de saber quines idees i pensaments passen per això que anomenem ment. A més a més, crec que és una tècnica molt útil per a que els nous psicòlegs s'adonin que la ment és complexa.