Novena pràctica de fonaments de psicologia (GP4): Diagrama Sistèmic

Introducció

L'enfocament sistèmic com a teràpia de grup:

Vist des del punt de l'enfocament sistèmic, la família es vista com un grup que té diferents estructures. No existeixen les famílies desestructurades, sinó que hi ha famílies estàndard i famílies no estàndard. També és fals, segons aquest enfocament, que els fills que provenen de famílies no estàndard hagin de patir sempre, problemes psicològics. El que compta en realitat és la qualitat de la relació.

Dins de l'enfocament sistèmic s'utilitza una eina anomenada diagrama sistèmic.

El diagrama sistèmic és una eina que ajuda a pensar de forma sistemàtica sobre cada aspecte necessari per resoldre un problema o obtenir un resultat a través d'un procés que aprofundeix pas a pas amb més detall els aspectes necessaris des del general al específic.

El diagrama s'assembla a un arbre amb branques que es van incrementant en nombre. Construint les relacions entre les diferents branques i l'arrel d'aquest arbre, aquesta eina ajuda a definir un mètode òptim per a aconseguir un objectiu.

El diagrama sistemàtic s'utilitza:

a) Quan un tema es defineix en termes generals i cal establir detalls específics per exemple quan es desenvolupen els passos lògics per assolir un objectiu.

b) Quan s'estableixen les accions per implementar una solució o un pla.

 c) Quan es requereix establir la causa-origen d'un problema.

 d) Quan es requereix avaluar els resultats de les diverses alternatives de solució.

e) Després que un diagrama d'afinitat no permet aclarir aspectes claus.

f) Com una eina de comunicació, per explicar amb més detall algun tema.

 
Salvador Minuchin, el creador de la teràpia familiar estructural, va crear unes gràfiques que plasmen l'estructura de la família.

Biografia

Salvador Minuchin (San Salvador, Entre Ríos, 13 d'octubre de 1921), és un metge psiquiatra i pediatre argentí, destacat terapeuta familiar i creador de la teràpia familiar estructural (1974).

Minuchin va créixer en el si d'una família d'immigrants jueus-russos. Va estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional de Còrdova, graduant-se el 1946. El 1948 es va traslladar al recentment creat Estat d'Israel i el 1950 va emigrar novament als EUA per estudiar psiquiatria.

Durant els dels anys '60 les seves concepcions sobre la importància de les estructures i els límits en els contextos familiars es van imposar en el medi dels psicoterapeutes que havien començat recentment a tractar famílies en comptes de a persones individuals.

El seu model estructural comprèn a la família com un sistema que tendeix a la defensa de la seva estabilitat davant dels canvis de condicions i influències internes i externes que sol afavorir la disfuncionalitat mitjançant mecanismes de manteniment del sofriment en la família o d'algun dels seus membres. El restabliment de jerarquies, la formulació de límits clars, la definició de rols i funcions i la dissolució d'aliances o triangles ajudaria tornar a una estructura familiar funcional.

Minuchin va ser acadèmic de la càtedra de pediatria i psiquiatria infantil a la Universitat de Pennsylvania i psiquiatre cap de la clínica infantil i director de la Child Guidance Clinic a Filadèlfia (1965).
Al costat de Jay Haley, Braulio Montalvo i Bernice Rosman desenvolupar un programa de capacitació i entrenament per terapeutes familiars, el que ja llavors incloïa les sessions supervisades i els enregistraments en vídeo de les sessions de teràpia.

El 1988 va fundar a Nova York el Family Studies Inc, un institut dedicat a la formació de terapeutes familiars. Fins fa poc ja l'avançada edat de 80 anys continuava treballant allà en la formació de nous professionals. En l'actualitat viu a la ciutat de Boston.

Exemple de teràpia familiar:
http://vimeo.com/11486950


Pràctica

Aquesta pràctica consistia en crear, en parelles, un genograma i una diagrama sistèmic. Un genograma és un diagrama sistèmic però referent a una família.

Conclusió

Aquesta pràctica m'ha agradat perquè jo trobo que és molt important saber com està estructurat un grup abans de tractar-lo. El diagrama sistèmic ens dona l'oportunitat d'obtenir una visió general de l'estructura on hi ha un problema i crec que això és molt important ja que els psicòlegs han de recordar de qui li està parlant el pacient, de la seva mare, de la seva parella, del fill del veí d'un germà...

També m'he adonat amb aquesta pràctica de que hi han relacions molt complicades i embolicades. Quan creàvem el diagrama hi vam posar persones casades, separades, viudes, separacions amb els fills, relacions conflictives amb els amics... i vaig pensar que un cas així no seria difícil de trobar però que seria difícil d'arreglar.

Vuitena pràctica de fonaments de psicologia (GP4): Enfocament sistèmic

(Pràctica realitzada individualment, perquè el dia que es va realitzar estava malalta)

Introducció

En els anys cinquanta ia partir dels treballs de L. Von Bertalanffy apareix una nova teoria científica que s'ha anomenat "Teoria General de Sistemes" o "Sistèmica". Aquesta teoria utilitza l'anàlisi matemàtica, integra idees de diverses disciplines com la cibernètica, l'enginyeria, la teoria de la informació i busca comprendre la lògica i característiques de tota realitat que sigui un sistema. Rep el nom de "General" precisament perquè estudia els sistemes independentment de si són sistemes físics, biològics, socials o psicològics.
Els sistemes presenten importants peculiaritats:

1- El tot no és la mera suma de les parts: en el tot es donen propietats que no es troben en els elements que el componen (propietats emergents);
2- Els elements estan ordenats, cada part està en el lloc que li correspon i la seva posició permet el bon funcionament del sistema;
3- Per a la comprensió del comportament dels sistemes sembla que no serveix el clàssic esquema determinista de causalitat lineal, presentant la peculiaritat de la retroalimentació, una "causalitat circular" i un comportament teleològic o finalista.

Aquesta teoria ha tingut una clara presència i influència en la psicologia, almenys en dos àmbits: en psicologia clínica perquè s'han desenvolupat models terapèutics basats en la noció de sistema (les anomenades precisament "teràpies sistèmiques") per a les quals tant la malaltia com la cura passen per comprendre l'individu en les seves relacions amb el tot social a què pertanyen (parella, família, amistats ...).  

D'altra banda, la Teoria General dels Sistemes va tenir importància en la construcció del paradigma cognitiu perquè reivindicar nocions fonamentals per a aquest paradigma com la d'informació i la de conducta finalista o propositiva, i les va reivindicar des d'una perspectiva científica i no merament filosòfica o especulativa .

L'enfocament sistèmic diu que el pacient mai és la causa del problema, sinó si alguna cosa falla, el problema és del sistema.

Pràctica 

A la pràctica de l'enfocament sistèmic, hem de crear quatre seqüències de causalitat circular:

Dos suqüències simètriques, els diversos elemnts del sistèma actuen de manera semblant, una constructiva i una destructiva.

Dos seqüències complementàries, els diversos elements del sistèma interactuen de forma diferent, una constructiva i una destructiva.

Reflexió 

Em sembla que l'enfocament sistèmic és molt pràctic, pero crec que és més teòric que pràctic. Potser estic equivocada, però crec que la utilitat més útil que té és en teràpies grupals. Tot i això és una bona pràctica per a pensar que ha portat a una persona a fer el que fa, això és només la meva opinió.

Lo qque té de bo l'enfocament sistèmic, és no només és aplicable a la psicologia,  sinò que es pot aplicar a

altres disciplines. Crec que la pràctica hagués estat més productiva si l'hagués pogut fer en grup.

Setena pràctica de fonaments de la psicologia (GP4): Actituds Rogerianes i comentari del reportatge "Penant en els altres"

Carl Rogers

Nació en Illinois, en Oak Park -barrio de Chicago- en una familia muy unida. En 1914 marchó con toda ella al campo para dedicarse a la agricultura y a la crianza de animales. En 1919 se inscribió en la Facultad de Agricultura, que abandonó para emprender estudios de Teología.

En 1922 se trasladó a China por algunos meses con un grupo de estudiantes americanos para participar en una conferencia internacional organizada por la Federación Mundial de Estudiantes Cristianos. Esta estancia le permitió confrontar la cultura occidental con la oriental y de este modo replantearse muchas cuestiones en su vida. Nada más vuelto a los Estados Unidos, abandonó los estudios teológicos y emprendió otros de carácter psicopedagógico. Después de un año de estudios en el Institute for Child Guidance de New York, pasó al Child Study Department de Rochester.

En 1924 se casa con Helen Elliot que, en seguida, le dará dos hijos: David y Natalie. Fascinado y estimulado por las teorías de Otto Rank y la corriente europea del Existencialismo, Rogers publicó en 1939 su primer libro: The Clinical Treatment of the Problem Child. Gracias a esto obtuvo una cátedra de psicología clínica en Ohio.

De 1942 en su Counseling and Psychotherapy, funda las bases de su client-centered therapyTerapia centrada en el cliente, piedra angular del movimento de la Psicología Humanista. o

En 1944 se traslada a Chicago, su ciudad natal, donde funda el primer counseling center, en el que efectúa su terapia y realiza investigaciones. Fruto de ellas es su nuevo libro, Client-centered-Therapy, texto fundamental y manifiesto del pensamiento de Rogers. En este libro aparecen más ampliadas y desarrolladas las cuestiones que trató en Counseling and Psychotherapy.

En 1957 obtiene la cátedra de Psicología y Psiquiatría de la Universidad de Wisconsin. En su departamento de psiquiatría Rogers experimenta su "terapia centrada en el cliente" con pacientes psicóticos obteniendo óptimos resultados que publica en 1967 en su libro The Therapeutic Relationship and its Impact: A Study of Schizophrenia.

En 1964 abandonó la enseñanza y se trasladó a California, al Western Behavioural Science Institute de La Jolla. En 1969 funda el Center for the Study of the Person y, sucesivamente, el Institute of Peace para el estudio y la resolución de los conflictos.

Murió el 28 de enero de 1987 de ataque cardiaco a los 85 años.

A més, a més...

Carl Rogers va ser el primer a filmar les sesions de psicoteràpia. Va analitzar aquestes filmacions i en va fer estudis.

Rogers va dir "El psicòleg ha de guiar al client cap a la millora. Cal utilitzar un enfocament no directiu." Per a Rogers les condicions del context han de ser favorables per al creixement. I per a ell, la pregunta important no és "QUÉ?" sino "COM?".

ACTITUDS BÀSIQUES ROGERIANES

1- Acceptació incondicional: Porti el que porti un client a la consulta, l'hem d'acceptar

2- La comprenssió empàtica: Intentar entendre a l'altre

3- Autenticitat, congruència i coherència.

 ----------------------------------------------------

-----------------------------------------------------

Reportatge de 60 minuts: "Pensant en els altres".



De què tracta el reportatge?
"60 minuts" presenta un documental premiat repetidament per la tendresa a l'hora d'explicar l'aprenentatge en una escola japonesa. "Pensant en els altres" és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure. Rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.

Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.

El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l'ensenyament i molt premiat.


Pràctica: comentari i reflexió

Al reportatge, gravat durant un any, podem apreciar l'enfortiment de llaços, per part dels alumnes, la importància de ser sincer/a i el mal que poden fer les paraules,  l'entusiasme del professor per la seva carrera i per intentar ensenyar als nens a empatitzar i a ser feliços, etc... Durant quest curs escolar, els nens han passat per bons moments, com retrobar-se amb el seu professor, o fer un rai (barca), jugar junts, embrutant-se; però també s'han hagut d'enfrontar a problemes, com quan uns alumnes de la classe es van ficar amb un altre per treure males notes, o quan el professor no volia deixar pujar a en Yuto al rai perquè no havia parat de xerrar, o com quan en Ren Shoeda va perdre la seva àvia, i això va provocar que alguns alumnes parlèssin de les morts dels seus familiars, com ara la mort del pare de la Mifuyu Yoshimura, quan ella tenia tres anys, més endevant també es mor el pare d'un altre alumne, el pare d'en Tsubasa. Però tots els problemes els van acabar superant amb l'ajuda dels companys guiats per les paraules del seu professor "heu de ser feliços i gaudir de la vida" i "us heu d'ajudar, sou amics!", "penseu com se sent..." aquestes paraules, ensenyen a  tan sols uns nens de primària la importància de l'empatia.

Crec que aquest professor, hauria de ser un exemple per la resta de persones, però sobretot d'altres docents. Si tots els docents ensenyèssin als alumnes educació emocional, com és l'empatia, aquests nens, al crèixer, no es ficarien en molts dels problemes que pateixen els adolescents i adults d'avui en dia, perquè tots serien més comprensius.

Aquesta classe hauria de ser un exemple de com hauria de ser l'educació a tot el món, amb respecte, comprensió i sinceritat, sense burles, i que tots els alumnes es recolzin.

Sisena pràctica de fonaments de la psicologia (GP4): Abraham Maslow i la teoria de la motivació humana.

Pràctica realitzada amb Lidia March i Laia Vidal

Abraham Maslow

Abraham Harold Maslow (Brooklyn, Nova York, 1 d'abril de 1908 - 8 juny 1970 Palo Alto, Califòrnia) va ser un psicòleg nord-americà conegut com un dels fundadors i principals exponents de la psicologia humanista, un corrent psicològica que postula l'existència d'una tendència humana bàsica cap a la salut mental, la que es manifestaria com a processos continus de recerca de autoactualització i autorealització. La seva posició se sol classificar en psicologia com una "tercera força ", situant-se teòrica i tècnicament entre els paradigmes del conductisme i la psicoanàlisi. Els seus últims treballs el defineixen més com a pioner de la psicologia transpersonal. El desenvolupament teòric més conegut de Maslow és la piràmide de les necessitats, model que planteja una jerarquia de les necessitats humanes, en la qual la satisfacció de les necessitats més bàsiques o subordinades dóna lloc a la generació successiva de necessitats més altes o superordinadas.

Humanisme

L'umanisme sorgeix als Estats Units en la dècada dels cinquanta-seixanta del segle XX i que involucra plantejaments en àmbits com la política, les arts i el moviment social denominat Contracultura.
La psicologia humanista és una escola que posa de relleu l'experiència no verbal i els estats alterats de consciència com a mitjà de realitzar el nostre ple potencial humà.
Va sorgir com a reacció al conductisme i la psicoanàlisi, dues teories amb plantejaments oposats en molts sentits però que predominaven en aquell moment. Pretén la consideració global de la persona i l'accentuació en els seus aspectes existencials (la llibertat, el coneixement, la responsabilitat, la historicitat), criticant a una psicologia que, fins llavors, s'havia inscrit exclusivament com una ciència natural, intentant reduir al ser humà a variables quantificables, o que, en el cas de la psicoanàlisi, s'havia centrat en els aspectes negatius i patològics de les persones.
Per això, un dels teòrics humanistes més importants de l'època, Abraham Maslow, va denominar a aquest moviment La Tercera Força per mostrar el que es proposava amb aquest corrent: integrar les formes (aparentment oposades) en què s'expressava el quefer psicològic de la època (conductisme i psicoanàlisi).

 

L'humanisme diu que les persones tenim tendència a crèixer, actualitzar-nos i a auto-realitzar-nos. Els humanistes diuen que, "si estem en el context adequat, les persones sabem què fer"

Teoria de la motivació humana de Maslow

Maslow diu que les persones hem de satisfer les nostres necessitats. Segons Maslow una necessitat és tot allò que si no es satisfà fa que la persona es mori o emmalalteixi. La insatisfacció de les necessitats es lo que provoca les malalties mentals.

La Piràmide de Maslow és una teoria psicològica proposada per Abraham Maslow en la seva obra: Una teoria sobre la motivació humana (en anglès, A Theory of Human Motivation) de 1943, que posteriorment va ampliar. Maslow formula en la seva teoria una jerarquia de necessitats humanes i defensa que conforme satisfan les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide).

 

Característiques bàsiques de Maslow:

-Només les necessitats no satisfetes influeixen en el comportament de les persones, ja que la necessitat satisfeta no genera comportament algun.
- Les necessitats fisiològiques neixen amb la persona, la resta de les necessitats sorgeixen amb el transcurs del temps.
- A mesura que la persona aconsegueix controlar les seves necessitats bàsiques apareixen gradualment necessitats d'ordre superior, no tots els individus senten necessitats d'autorealització, pel fet que és una conquesta individual.
- Les necessitats més elevades no sorgeixen en la mesura que les més baixes van sent satisfetes. Poden ser concomitants però les bàsiques predominaran sobre les superiors.
- Les necessitats bàsiques requereixen per la seva satisfacció un cicle motivador relativament curt, en contraposició, les necessitats superiors requereixen d'un cicle més llarg.

Pràctica

La pràctica consisteix en anomenar comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats autèntiques per a cada un dels nivells de la piràmide de Maslow.

Tenint en compte que els comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats autèntiques poden ser:

A) comportaments constructius (s'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat)

B) comportaments destructius (s'assoleix l'objectiu de satisfacció de les necessitats autèntiques però algú en surt perjudicat)

C) comportaments fallits (no s'assoleix l'objectiu de satisfacció de les necessitats autèntiques)

1- Necessitats fisiològiques:

Comportament constructiu: Una persona té son i la tarda lliure i decideix fer una migdiada.

Comportament destructiu: Una persona té son i a la tarda ha quedat amb els companys per a fer un treball. Aquesta persona no es presenta a fer el treball perquè s'ha quedat adormit.

Comportament fallit: Una persona té son i es pren un café.

2- Necessitats de seguretat:

Comportament constructiu: Una persona ha de jugar un partit de futbol, i li fa mal la cama. Avisa uns dies abans als seus companys d'equip per a que tinguin temps de buscar un suplent, perquè ell no podrà jugar.

Comportament destructiu: Una persona ha de jugar un partit de futbol, i li fa mal la cama. no va al partit de futbol però tampoc avisa al seu equip.

Comportament fallit: Una persona ha de jugar un partit de futbol, i li fa mal la cama. Va al partit i es fà encara més mal a la cama i ja no pot jugar més.

3- Necessitats d'amor i pertinença:

Comportament constructiu: Una persona té necessitats sexuals i manté relacions amb la seva parella.

Comportament destructiu: Una persona té necessitats sexuals i se'n va amb un altre/a, i la parella se n'assabenta.

Comportament fallit: Una persona té necessitats sexuals, la parella no hi és. Aquesta persona es posa a dormir.

4- Necessitats auto-estima:

Comportament constructiu: Una persona té una pràctica a realitzar. La fa, la penja a la web,  i el professor la corregeix i felicita a aquesta persona.

Comportament destructiu:  Una persona té una pràctica a realitzar. La fa de pressa i correns, la penja, i el professor la corregeix i li posa una mala nota.

Comportament fallit: Una persona té una pràctica a realitzar. No la fa.

5- Necessitats auto-realització:

Comportament constructiu: Una persona vol ser psicòleg/psicòloga. Aquesta persona estudia, aconsegueix ser psicòleg/psicòloga i té prestigi i reconeixement.

Comportament destructiu: Una persona vol ser psicòleg/psicòloga. Aquesta persona estudia, aconsegueix ser psicòleg/psicòloga, però els seus clients no es recuperen o empitjoren.

Comportament fallit: Una persona vol ser psicòleg/psicòloga. Aquesta persona estudia, o no, i no aconsegueix treure's la carrera.

Reflexió

Crec que la piramide de maslow es correspon perfectament a l'ordre de les necessitats primordials humanes. I trobo que l'humanisme és un corrent que s'avé molt amb mi perquè tracta a les persones com a éssers amb sentiments i emocions pròpies, que al cap i a la fi és el que són. Els corrents anteriors tracten a les persones com a màquines i crec que aquest és un tracte massa fred.

En quant a la pràctica, penso que ha estat molt fàcil trobar comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats.