Quarta pràctica de fonaments de la psicologia (GP4): Mecanismes de defensa

Pràctica realitzada amb Jennifer Sugrañes i Eric Rodríguez

Introducció: Psicoanàlisi i Freüd

Sigmund Freud va néixer el maig de 1856 a Freiberg petita ciutat del que és avui actualment Txecoslovàquia i va morir el 1939, a Londres, ciutat a la qual es va traslladar a causa dels avenços del nazisme, ja que era d'ascendència jueva.

Els seus anys d'experiència psicoanalítica els va realitzar a Viena, on, però, les seves teories no haurien de tenir molt bona acollida durant els primers anys del seu treball, especialment entre els cercles mèdics, tot i ser el mateix graduat en medicina i especialista en neurologia. El llegat de les seves investigacions no es centra en la medicina com a tal, sinó que deuen el seu reconeixement històric a l'elaboració d'un mètode que parteix de l'inconscient per a tractar les malalties mentals: la psicoanàlisi.

El terme psicoanàlisi neix a l'època del funcionalisme, al 1896. El concepte de «psicoanàlisi» designa, d'una banda, aquell model teòric descriptiu i explicatiu dels mecanismes, processos i fenòmens implicats en la vida anímica humana. Aquest model es basa en les teories de Sigmund Freud sobre la psicodinàmica de l'inconscient. De l'altra, «psicoanàlisi» es refereix també a la teràpia psicoanalítica, és a dir, a un conjunt de procediments i tècniques terapèutiques per al tractament de conflictes interns i de relacions interpersonals. Finalment, «psicoanàlisi» pot referir-se a més al mètode psicoanalític: un mètode de recerca que ha estat aplicat més enllà de la psicologia clínica individual, a l'anàlisi de fenòmens culturals, per exemple en etnologia i antropologia (entre d'altres disciplines). El desenvolupament de la psicoanàlisi és permanent en aquests tres aspectes per part d'investigadors i clínics. La psicoanàlisi moderna es caracteritza pel pluralisme teòric, metòdic i terapèutic. Si la psicoanàlisi pot ser considerat una teoria científica és un assumpte que en cercles acadèmics i professionals continua sent controvertit.

La psicoanàlisi intenta explicar tota la conducta humana. Per a explicar-la Freüd es basa en les patologies.

Per altra banda, Freüd amb les histèriques i amb l'hipnotisme comença a pensar que tenim una part conscient y una que no ho és. 

Per a explicar-ho Freüd va ver servir com a metàfora un iceberg. Deia que la petita part que es veu és la part conscient, l'ego, mentre que la que es troba sota l'aigua i no es veu, és l'inconscient, amb el superego i l'ID. 

Freüd deia que per treure material de l'inconscient i treballar-lo al conscient hi ha els somnis. 

Més tard va parlarde la libido, l'energia vital. La psicoanàlisi parla d'individus concrets i de dinàmica, energia interna. Aquesta psico-dinàmica es va acabar desenvolupant en :

ID: entitat innata-EGO: limitacions de la realitat- SUPEREGO: dimensió social 

La següent part de la teoria de Freüd deia que existien un conjunt de fases del desenvolupament psicosexual. Els nens han de passar i superar aquestes fases, si no es superen hi ha un encallament o fixació.

0-2 anys: Fase oral

2-3 anys: fase sadico-anal

3-6 anys: fase fàl·lica

6-12 anys: fase latència

12 anys-final: fase genital

L'última part que tractarem de la teori de S.Freüd són els mecanismes de defensa.

 

Aquests són alguns dels mecanismes de defensa.

Els mecanismes de defensa són dispositius interns que desenvolupa l'EGO per tal de manejar i controlar l'ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l'equilibri psíquic.

Anna Freüd, al 1966, va propposar un llistat de mecanismes de defensa:

-Repressió: Manté els impulsos inacceptables de l'ID fora de la consciència.

-Negació: Negar-se a creure un esdeveniment amenaçador encara que hi hagi evidències.

-Proj ecció: La persona atribueix als altres impulsos i dessitjos inacceptables.

-Racionalització: Redueix l'ansietat en trobar una explicació o excusa.

-Intel·lectualització: Prendre distància de les amenaces amb actituds fredes i/o analítiques.

-Formació reactiva: Posa émfasi al seu oposat.

-Regressió: Involució a etapes psicosexuals.

-Desplaçament: Canviar l'objectiu d'un impuls, donat que així es redueixi l'ansietat.

-Sublimació: Transformar un impuls potencialment perillós, en un comportament socialment acceptable i madur.

 Introducció a la pràctica

La pràctica consistia en trobar sortides constructives i destructives, mitjançant la sublimació, als set pecats capitals. Ens hem posat en grups petits de tres persones aproximàdament.

1. IRA:

Constructiu: Fer exercici físic

Destructiu: Utilitzar la violència

2. LUXÚRIA:

Constructiu: Tenir una bona relació amb la parella

Destructiu: Convertir-se en ninfòman

3. GULA:

Constructiu: Ser un bon cuiner

Destructiu: Menjar tot el que es vulgui i sense moderació

4. MANDRA:

Constructiu: Viure relaxat, inhibidor d'estrès i d'atres pecats

Destructiu: No estudiar ni treballar i quedar-se tot el dia tirat a casa

5. SUPÈRBIA:

Constructiu: Tenir una bona autoestima

Destructiu: No acceptar una crítica constructiva

6. ENVEJA:

Constructiu: Motivar als altres, pendre's-ho com un repte personal

Destructiu: Perjudicar a una altra persona a la feina per que rep més reconeixements

7. AVARÍCIA:

Constructiu: Pot prosperar gràcies a l'ambició i a la capacitat d'arriscar-se

Destructiu: Acabar arruïnat oer a ludopatía




Conclusió
Crec que el psicoanàlisi tot i no poder ser reconegut com a científic és útil perquè ha creat una base magnífica per a la psicologia actual. També crec que Freüd va fer grans avenços, molt útils avui en dia. El que trobo més important en la teoria de Freüd és la divisió de les etapes per edats, i que inclou als nen, que fins a les hores la psicologia majoritàriament s'utilitzava en adults.


En quant a la pràctica, crec que ha estat molt enriquidora, més que res per la part en que haviem de trobar sortides constructives als pecats. No va ser gens fàcil, però crec que gràcies a l'equip ens n'hem ensortit bastant bé.
Crec que aquest exercici em podria ser útil en el futur per a a aconsellar a la gent com transformar costums negatius en saludables.

Tercera pràctica de fonaments de la psicologia (GP4): Distorsions cognitives

Pràctica realitzada amb Ramón Ramírez i Anna Maria Casadellà

A la segona dècada del s-XX, desprès del condicionament operant o conductisme de Skinner, va aparèixer el cognitivisme que ja no trctava a les persones com a màquines, les persones poden decidir, i que ampliava l'esquema anterior. El nou esquema constava de:

Estímul-Organisme-Resposta-Conseqüència

Llavors, la psicologia passa a ser la disciplina que estudia la conducta observable i no observable.

El model cognitivista diu que davant d'un estímul (E), la persona té pensaments foscos (O) i dóna una resposta (R), que comporta unes conseqüències (C). Els cognitivistes diuen que, canviant la forma de pensar de la persona, canvia la resposta.

Algusns dels trets bàsics del cognitivisme són:

-Possibilitat de pensament

-Corrent dominant el científic-acadèmic

-Entén el cervell com a un ordinador

-Els majors representants són A. Elhis i A. Beck

Beck i Elhis, representants del cognitivisme, van crear una llista de pensaments dissociats o distorsions cognitives que provocaven diferents emocions.

Les distorsions cognitives:

Una distorsió cognitiva, en les teràpies cognitiu-conductuals com la TC i la TREC, és una forma d'error en el processament d'informació. Les distorsions cognitives tenen un paper predominant en la psicopatologia en produir la pertorbació emocional. La primera enumeració va ser donada per Albert Ellis i va ser ampliat per Aaron T. Beck, encara que anteriorment altres autors i autores, com Karen Horney, havien identificat alguns dels fenòmens implicats en el que ara s'anomena distorsions cognitives.

En el model Estímul-Organisme-resposta-Conseqüència, les distorsions cognitives serien les que determinen les creences maladaptatiu que produirien la pertorbació. Aquestes distorsions són una falla en el maneig dels processos d'informació, i per tant, es vincula a la racionalitat i alteracions del pensament crític. Aprendre (i ensenyar) a refutar aquestes distorsions i les seves conseqüents pensaments negatius, es coneix com reestructuració cognitiva.

Aquestes percepcions empobridores que realitza el pacient sobre si mateix, del món i del futur, el porten a desenvolupar fòbies, depressió, problemes d'autoestima, obsessivitat, etc.

Introducció a la pràctica

La pràctica relitzada, consisteix a redatar el llistat de distorsions cognitives i en petits grups buscar dos exemples, que poguem trobar a la vida real, per a cada una d'elles.

Tipus de distorsions cognitives per Elhis i exemples trebats pel nostre grup:

1. Generalització excessiva

Situació: Un home està al metro i un immigrant li roba la cartera.

Pensa: "Tots els immigrants són uns lladres".

Situació: Una estudiant molt exigent que sempre aprova els exàmens, un dia en suspèn un.

Pensa: "A partir d'ara suspendré tots els exàmens"

2. Abstracció selectiva

Situació: Un studiant que sempre treu deus als exàmens, un dia treu un nou i mig.

Pensa: "He fallat aquesta pregunta, que burro que sóc, ara em baixarà la mitja"

Situació: Un company de pis s'esforça per a fer totes les tasques de la llar (rentar els plats, fer els llits, etc...) i un dia, sense voler trenca un plat i se'n descuida d'anar a comprar.

Pensa (El company li retreu): No has anat a comprar, no fas res, sempre ho trenques tot...!

3. Polarització o pensament tot o res

Situació: Un matrimoni s'està barallant i la dona li retreu al marit un fet.

Pensa: "Sempre ho he de fer tot jo, mai m'ajudes, ningú no m'entén"

Situació: Un home perd les claus i li explica a un company.

Pensa (el company): "sempre ho perd tot "

4. Desqualificació d'allò positiu

Situació: Un noi que ha estudiat molt, aprova un exàmen amb bona nota.

Pensa: "Ha estat sort "

Situació: Una noia guanya un concurs de redacció de l'escola.

Pensa: "He guanyat perquè s'ha presentat poca gent "

5. Lectura del pensament

Situació: Una persona no s'anima a parlar amb algú.

Pensa: "Si hi parlo, li cauré malament. Per tant no hi parlaré "

Situació: Un noi cau de la cadira enmig de la classe, els companys riuen i ell es posa vermell.

Pensa: " Segur que pensen que sóc un maldestre"

6. Endevinar el futur

Situació: A un noi li agrada una noia i no se li declara.

Pensa: "Si m'hi declaro em donarà carbasses "

Situació: Un home gran no vol comprar el paper de la loteria de Nadal.
Pensa: “Per què gastar-se diners? És impossible que em toqui mai res...”.

7. Magnificació i minimització

Situació: Una noia, que sol treure bones notes, li toca fer un treball amb un noi que sol treure aprovats.

Pensa: “Amb aquest no podré treure gaire nota. Ja cal que l’espavili...”.

Situació: Una noia s’enamora bojament d’un noi.

Pensa: "És el millor; no li veig ni un defecte"

8. Raonament emocional

Situació: Un noi s’aixeca de mal humor, cansat, sense ganes de fer res. Es baralla amb la seva mare i tot.

Pensa: "I tot just són les 9 del matí! Quin dia que m’espera! "

Situació: Una persona té molta por de viatjar amb avions.

Pensa: "L’avió, per molt que diguin, no és gens segur "

9. Etiquetar erròniament

Situació: Un home veu per la televisió al tele diari la noticia de que hi ha hagut un atemptat suïcida a Iraq.

Pensa: "Tots els musulmans són uns radicals i uns terroristes "

Situació: Un noi li diu al seu millor amic que la seva novia li ha dit que vol passar més temps amb ell, així que ara els dos amics es veuran menys.

Pensa (l'amic): "Aquesta noia és una manipuladora "

10. Autoinculpació

Situació: Dos equips de fútbol s’enfronten i a la mitat del partit un jugador ha de ser substituït perquè s’ha fet mal, l’equip del jugador lesionat perd el partit.

Pensa (el jugador lesionat): "La culpa és meva perquè m’he lesionat, si hagués jugat el partit sencer haguéssim guanyat "

Situació: En una família els pares s’estan separant.

Pensa (el fill petit de la família): "La culpa és meva perquè sempre m’estic portant malament i els faig enfadar "

11. Personalització

Situació: Un noi no va a votar pel seu partit politic perquè no es troba gaire bé.

Pensa: "Ha guanyat l'altre partit perquè jo no vaig anar a votar "

Situació: Dos companys de classe estàn estudiant per un exàmen. Un, el company A, diu a l'altre, el B, "hauries de repassar més el tema tres". Quan surten les notes l'alumne B ha tret un nou i mig.

Pensa (A): "Ha tret tant bona nota gràcies a que jo el vaig ajudar."

12. Imperatiu categòric 

Situació: Una empresa de venda de cotxes es veu obligada a tancar per la crisi.

Pensa (una empleada): "Si jo hagués venut més cotxes l'empresa no hauria de tancar "

Situació: Un noi, que és fill únic, no vol decebre als seus pares, que són uns grans empresaris.

Pensa: "Haig de treure tot deus perquè sino els meus pares passaràn vergonya i em deixaràn d'estimar "

Conclusió

Amb aquesta pràctica m'he adonat de que tots patim distorsions cognitives tot i que no siguin tan extremes com alguns dels exemples que hem posat amb el meu grup. Pernsso que tothom alguna vegada s'hafixat en la resposta que tenia malament en un test i no en les que tenia bé, i també discutim sovint per fer servir termes absoluts com tot, mai, ningú, etc... M'ha agradat molt aquesta pràctica perquè m'he adonat de que, més sovint del que em pensava, exagerem molt les coses que no tenen cap importància i ens responsabilitzem de coses que no depenen de nosaltres. Tamé crec que aquesa llista de les distorsions, està molt ben trobada.

També penso que el cognitivisme és un gran avenç comparat amb el conductisme, que és el corrent anterior, i més tenint en compte el poc temps que es va tardar a canviar d'un a l'altre.

Segona pràctica de fonaments de psicologia (GP4): Desensibilització sitemàtica

Pràctica realitzada amb: Tània Sallés i Eric Rodríguez

Als inicis de la psicologia, al s.XIX, hi havia l'estructuralisme de Wundt, més tard va aparèixer el funcionalisme de James, el psicoanàlisi de Freüd va arribar a finals del XIX, principis del XX. I ja entrats al s.XX va aparèixer el conductisme de Paulov.

El conductisme sostenia que el comportament era un esquema de estímul-resposta. Tractaven a les persones com a màquines.

A partir de Paulov, la psicologia es va definir com a la ciència que estudia el comportament observable.

Més tard Skinner va ampliar l'esquema a Estímul-Resposta-Conseqüència.

Mitjançant el conductisme Watson va explicar com es produïen fòbies. I si es podien produir, Mary Cover, entre d'altres, va pensar que també es podrien eliminar. D'aquí ve la tècnica de la dessensibilització sistemàtica.

La dessensibilització sistemàtica (DS) va ser desenvolupada per Wolpe (1958). És una tècnica dirigida a reduir les respostes d'ansietat i a eliminar les conductes motores d'evitació.

Considera que: L'aparició de determinades situacions, genera de manera automàtica, respostes d'ansietat. Un procediment adequat ha de possibilitar que es provoqui, l'aparició de respostes incompatibles amb l'ansietat, quan es presenten aquestes situacions, de manera que s'impedeix que es desenvolupi l'ansietat i que es posin en marxa les conductes d'evitació.

Quan s'associa una resposta a una determinada situació, aquesta associació es generalitzarà a les diferents variacions d'aquesta situació, tant més com més similars siguin a la inicial. Com la fòbia a les abelles que presentaré a continuació.

Per Wolpe, els processos d'inhibició recíproca i de contracondicionament, són els responsables dels efectes de la dessensibilització sistemàtica:
- Inhibició recíproca: En presència d'una resposta incompatible (amb l'ansietat), l'estímul ansiogen, no pot provocar ansietat.
- contracondicionament: Qui l'estímul ansiogen s'associï a una resposta incompatible, facilita el condicionament d'una resposta contrària a l'ansietat, és a dir, el desenvolupament d'un procés de contracondicionament.

Introducció a la pràctica:

Avui hem realitzat la pràctica de dessensibilització sistemàtica. Aquesta tècnica (la dessensibilització) té com a objectiu afrontar i superar les fòbies o pors que han estat provocades, en els casos que ens ha presentat el professor Luz, per una situació traumàtica.

Aquesta tècnica tracta de formular una sèrie de passos hipotètics que, en teoria, haurien d'ajudar al pacient a superar les pors que condicionen, en major o menor grau, la seva vida.

Els passos esmentats, en un cas real, haurien de ser duts a terme; si funcionessin, seguir avançant en la llista. Si algun pas no funcionés hauria de ser rectificat.

Però els estudiants de psicologia només hem realitzat la part teòrica. Hem creat deu d'aquests hipotètics passos.

El professor Ernest Luz ens ha donat a triar entre dos casos:

-Un nen que tenia fòbia a pujar als autobusos a causa d'unes imatges sobre un accident de bus que va veure a la televisió.

-Una nena que tenia fòbia a les abelles i no s'atrevia a baixar al pati de la seva escola.

Amb el meu grup, format per l'Eric, la Tània i jo mateixa, hem triat el segon cas, el de la nena que tenia por a les abelles. El professor Luz ens ha posat en situació, explicant-nos la història de la nena.

Cas de la fòbia a les abelles:

Una nena, passejava un dia, i una abella la va picar. Més tard aquella nena va veure abelles al pati de la seva escola, i des de llavors no va voler baixar més al pati. La nena es quedava tancada a la classe a les hores del pati. Els professors, els pares i les seves amigues li deien que no passava res, però ella es negava a baixar. Fins i tot les amigues van intentar forçar-la a baixar i la nena es va posar a cridar.

La pràctica:

Desprès de raonar sobre el tema, el meu grup i jo hem ideat aquests deu passos per a la "cura" de la nena.

1- Fer-li fer a la nena un dibuix sobre una abella per veure quina visió en té d'elles. Després ensenyar-li un dibuix on ella és molt gran i les abelles molt petites, i fer-li copiar, per fer que la seva por es redueixi.

2- Posar-li un vídeo a la nena sobre la vida de les abelles, la seva estructura, les seves qualitats, per què és bo que existeixin, etc...

3- Fer que jugui amb joguines d'abelles, sola o amb les seves amigues.

4- Donar-li mel amb coses que li agradin.

5- Fer que ella premi un brunzidor. Al prèmer-lo sonarà un brunzit semblant al de les abelles i al mateix temps es recompensarà a la nena amb afecte o caramels. Així al nena associarà el so a alguna cosa positiva.

6- Donar-li una abella mort per a que l'observi i que un expert o algú entès en el tema li expliqui les parts.

7- Posar a la nena en una habitació molt gran, explicar-li que les abelles mascle, els borinots, no piquen i deixar un borinot lliure volant per l'habitació on ella es troba. Així la nena el podrà controlar sabent que és inofensiu.

8- En una habitació separada per la meitat per un vidre, hi ha en un cantó, una o dugues abelles volant lliures i tranquil·les amb coneguts o familiars de la nena i a l'altra banda hi ha la nena que observa l'escena. La nena veurà que si no es molesta a les abelles no et piquen. A més, explicar-li que si una abella et pica es mor perquè perd el fibló.

9- Fer que la nena entri a la part de l'habitació, abans esmentada, on hi ha abelles. Sempre acompanyada de la família.

10- Fer que la nena es quedi sola en una habitació, gran, amb una abella o dugues.

I en teoria la nena ja podria baixar a jugar al pati sense por.

Crec que aquesta pràctica ha estat molt profitosa per a mí, ja que  he après un nou procediment per a eliminar una fóbia i crec que em farà servei en el futur, ja que vull fer  psicologia clínica.

Respecte a la reflexió de la pràctica en sí, m'ha agradat treballar en equip, ja que les idees fluïen millor i podíem imaginar, entre tots, molts més passos per a curar a la nena de la seva fòbia.

En definitiva penso que ha estat una bona pràctica i que es podria dur a terme en un cas real, amb resultats positius. Crec que el treballar en equip ens ha ajudat a expandir les nostres idees.

En quant a la dessensibilització sistemàtica, penso que podria tenir molts problemes al dur-la a la pràctica, ja que en teoria hauria de funcionar, però totes les persones són diferents i no totes tenen la mateixa predisposició a superar les seves fòbies. I sobre el conductisme, avui en dia s'utilitza moltíssim a la publicitat, i en altres àmbits, per tant penso que si ha durat tant de temps és perquè és útil i la gent confia en que funcioni.

Primera pràctica de fonaments de la psicologia (GP4): Introspecció

La primera pràctica de psicologia va ser realitzada el dia 08/10/2010.

La introspecció és una forma d'estudi de la ment de la psicologia que va aparèixer a finals del s.XIX. Podríem definir la introspecció com el procés mental pel qual una persona realitza una auto-observació de les seves experiències, dels seus processos de consciència. És el procés de mirar a l'interior d'un mateix i ser capaç de poder analitzar les pròpies experiències.

La introspecció és conseqüència del dualisme: els continguts de la ment només podien ser accessibles mitjançant la introspecció. La introspecció podia ser retrospectiva com el psicoanàlisi o la psicologia experimental de Wundt la introspecció de les vivències actuals.

Però l'introspeccionísme es va trobar amb diversos problemes:

-El seu instrument (la introspecció) era fal·lible
-Diferents dades en diferents laboratoris i absència d'una teoria unificadora
-Von Helmoltz deia que la visió ha de dependre d'inferències no conscients (per exemple donen lloc a la percepció de la profunditat)

Pràctica

La pràctica introspectiva realitzada a classe consistia en que l'alumne havia d'estar en silenci i tranquil, concentrat en indagar en els seus pensaments. L'alumne no havia de pensar en res en concret, havia d'esperar a que se li passés qualsevol tipus de pensament per la ment i desprès classificar aquests pensaments segons si eren idees, records, si eren de llenguatge, si eren en imatges, si contenien sons, emocions i/o percepcions, etc...

Amb aquest procediment l'alumne (suposadament) havia d'adonar-se'n de que la ment està constantment en funcionament, que ens passen centenars de pensaments per la ment al llarg del dia, i que aquests pensaments són complexes.

 

En el meu cas, els pensaments que se'm van passar pel cap eren:

-El record de sons i imatges (al recordar un videoclip musical que vaig veure el dia abans)

-Idees (al pensar en una nova peça de roba que ha "inventat" la meva mare i que estava pensant com podíem millorar-la)

-Percepcions (s'acostava l'hora de dinar i tenia gana)

-Idees en imatges i sensacions, percepcions (al pensar que al sortir de classe volia passar pel lavabo, i també pensant en l'hora de marxar a casa)

-Records en imatges, sons i amb emocions (em va passar pel cap una escena dl nadal passat)

-Un pensament de confusió (no sé exactament com redactar els pensaments i no sé si li semblarà bé al professor)

-Sensació, percepció, i emocions (tenia son, estava preocupada per la pràctica, però em sentia relaxada)

-Record (d'infantesa qua dormia amb els meus cosins)

-Sons (raonava amb mi mateixa sobre el que havia de fer aquella setmana)

-Sensació (neutre, vaig deixar de pensar era com un petit lapsus)

Conclusió

Amb aquesta pràctica em vaig adonar de que els pensaments són complexos i que no ens n'adonem. Però ja era conscient de que en passen una gran quantitat d'ells per la ment al llarg del dia i de que "la ment no descansa".

En quant a la introspecció en general, penso que tot i no ser una tècnica perfecta, és molt útil ja que actualment no hi ha gaires formes de saber quines idees i pensaments passen per això que anomenem ment. A més a més, crec que és una tècnica molt útil per a que els nous psicòlegs s'adonin que la ment és complexa.